Més i millor
Crítica de HARRY POTTER Y EL PRISIONERO DE AZKABÁN. EUA, 2004. Direcció: Alfonso Cuarón. Intèrprets: Daniel Radcliffe, Emma Watson, Rupert Grint, Robbie Coltrane, Gary Oldman, Michael Gambon, David Thewlis, Emma Thompson. Durada: 136 min.Web: >Harry Potter y el prisonero de azkaban
Ladaptació del tercer llibre de les aventures de laprenent de mag creat per J.K. Rowling arriba a les pantalles dos anys després de La piedra filosofal, y La cámara secreta, les dues primeres pel·lícules dirigides per Chris Columbus. La primera va aconseguir copsar lesperit de Harry Potter gràcies a un gran treball de càsting i de producció, mentre la segona entrega va afegir tocs més madurs i tenebrosos. El director mexicà Alfonso Cuarón (Y tu mamá también) afronta el repte de mantenir el nivell, i la taquilla, de la joia de la Warner, amb ladaptació de Harry Potter y el prisionero de Azkabán.
I el canvi de director es nota des de bon principi. Tenint en compte que no he llegit cap dels llibres de Rowling i que, per tant, els meus referents són tan sols cinematogràfics, matreveixo a afirmar que la de Cuarón és, per ara, la millor de les tres pel·lícules. Dacord amb levolució dels personatges al llibre, les aventures de Potter (Daniel Raddcliffe, algú millor per fer de mag?) i els seus inseparables amics Ron (Rupert Grin, manté la cara de babau simpàtic) i Hermione (Emma Watson, el millor personatge) són ara més fosques, més madures. Cuarón, ajudat per la densa fotografia de Michael Seresin, ha fet una pel·lícula que sallunya del cinema infantil i familiar i sacosta al to màgic i fantàstic de Tim Burton o El senyor dels anyells. Els actors han crescut (només cal comparar els tres cartells) i a banda de fer més creïbles els seus personatges, el vestuari i lambientació també són més moderns. Els efectes visuals (atenció al meravellós vol amb un monstre alat) aconsegueixen sorprendre i captivar en tot moment, i això no és fàcil ni comptant amb Industrial Light & Magic de George Lucas. La trama, més enfocada a retratar els traumes infantils de Harry Potter que no pas la vida a lescola de Howarts, és més àgil, amb més ritme, i es nota la retallada de metratge del film de Cuarón respecte els anteriors. En definitiva, Cuarón aconsegueix pujar el llistó amb una adaptació que brilla amb llum pròpia, que deixa enrere ladjectiu dinfantil per ser simplement, i no és poc, cinema en majúscules.
1 comentario
jordi -
Xavalín, que t'ha passat akí?
.... m'atreveixo a dir, encara que no ho sé...
Hombre, no siguis tan sincer, quan llegeixo una crítica vull que sigui d'algu que sàpiga coses, i no pas del contrari.
Bueno, no estava tampoc tan malament, no ploris, home!
A10!