Humor en majúscules

CRÍTICA D'SHREK 2. EUA, 2004. Direcció: Andrew Adamson, Kelly Asbury y Conrad Vernon. Intèrprets: Shrek (Mike Myers), Ase (Eddie Murphy), Princesa Fiona (Cameron Diaz), Reina Lillian (Julie Andrews), Gat amb botes (Antonio Banderas), Rey Harold (John Cleese), Príncep encantador (Rupert Everett) Durada: 92 min.
Web: www.shrek2.com

Tot i que d’entrada qualsevol pel·lícula que opta per afegir un número al títol original fa patir els qui pensem que les segones parts poques vegades són bones ni necessàries, podeu estar tranquils. Si vau disfrutar amb Shrek, la segona part de les aventures de l’ogre verd i el simpàtic ase xerrameca no us defraudarà. Shrek 2 manté el ritme trepidant i el bon humor de la primera entrega i, davant d’un altre estiu amb una llista d’estrenes que conviden a allunyar-se dels multisales, és una opció segura i molt recomanable.

Shrek 2 parteix amb l’evident desavantatge que ja no sorprèn, almenys pel que fa als personatges i la història. L’argument és, doncs, l’aspecte que surt més malparat en l’intent de mantenir i superar l’èxit de crítica i públic de la primera part. Els guionistes han fet un esforç per no repetir-se, i és per això que la pel·lícula parteix de la lluna de mel d’Shrek i Fiona, després de la qual l’ogre verd s’enfronta al repte de conèixer els pares de la seva esposa. Una idea que, tot i no ser original, permet mostrar l’evolució en uns personatges amb tanta vida i personalitat que un cop més ens fan oblidar que són creats per ordinador. El que, en principi sembla un bon punt de partida, però, redueix la mala llet i l’esperit transgressor de la primera pel·lícula. Shrek 2 ofereix una acumulació inassimilable de referències cinematogràfiques (De aquí a la eternidad, El señor de los anillos, Misión imposible,...) que fan esclatar de riure, sobretot dels espectadors més adults. Però el to general és més tou en l’intent de no allunyar-se del públic infantil, amb la qual cosa la història no acaba de funcionar del tot. L’esforç per oferir novetats afegeix també nous personatges de contes clàssics, entre els que intenta destacar el gat amb botes andalús doblat per Antonio Banderes, que perd la seva particular lluita de protagonisme amb el personatge més divertit amb diferència: l’ase.

L’aspecte que més sorprèn d’Shrek 2 és l’altíssim nivell tècnic, on la millora és espectacular. En tres anys, l’equip d’animadors de Dreamworks ha superat amb escreix el que semblava insuperable. Una dada dóna idea de la seva complexitat tècnica: si un sol animador s’hagués dedicat a crar tota la pel·lícula hagués tardat més de 47 anys! Només cal que us fixeu amb les escenes de masses, com l’arribada dels protagonistes al país de Muy muy lejano, on apareixen en cada pla més de 3000 personatges diferents. La multitud de referències i detalls fan imprescindible un segon visionat.