Entretinguda i poc creïble

EL LOBO Espanya, 2004. Direcció: Miguel Courtois Repartiment: Eduardo Noriega (Txema, El Lobo), José Coronado (Ricardo), Mélanie Doutey (Amaia), Silvia Abascal (Begoña), Santiago Ramos (Pantxo), Patrick Bruel (Nelson), Jorge Sanz (Asier) Duració: 122 min. Web: http://ellobo.filmax.com

La maquinaria de Hollywood és ràpida i efectiva i no dubta mai a produir sense cap mena de problemes qualsevol conflicte internacional, i el terrorisme és un dels preferits. Però quan el terrorisme i la violència són tant a prop no és fàcil, des del cinema, i menys l’espanyol, oferir una visió amb la que tothom estigui d’acord.

El Lobo, producció espanyola dirigida pel francès Miguel Courtois, explica la fascinant i història de Mikel Lejarza, alias Lobo, un agent dels serveis secrets espanyols que va aconseguir infiltrar-sea la cúpula d’Eta entre 1973 i 1975 i va provocar la detenció de mes de 150 terroristes. Sens dubte, la història de la “Operación lobo” és tremendament atractiva per a qualsevol director, però el terrorisme d’ETA encara no és història i per tant la decisió de com afrontar-ho a la gran pantalla és importantíssima.

El Lobo és, sens dubte, una pel·lícula d’acció realitzada amb professionalitat, amb bastant de ritme i un clima de suspèns prou aconseguit, malgrat alguns alts i baixos del guió. S’allunya, per tant, del to documental. El guió, d’Antonio Onetti, es basa en el llibre escrit pel propi protagonista, i entre d’altres apunts històrics, té la gosadia de mostrar el conflicte d’ETA amb el darrer govern franquista com un joc d’interessos.

Però el film de Courtois no fa una aposta clara, i El lobo no acaba de funcionar ni com a pel·lícula d’acció ni com a pel·lícula històrica. Eduardo Noriega resulta creïble en el paper del doble i l’ambientació de l’Espanya dels anys setanta és esplèndida, però personatges com Ricardo (un estranyament sobreactuat José Coronado), dels serveis secrets o alguns dels etarres són massa caricaturescs, i les perruques i maquillatges resulten rídiculs. També resulta del tot prescindible el personatge de Natalie (Mélanie Doutey) i la seva relació amb "El lobo", un afegit que només s’entén per la pressió dels productors perquè aparegui l’obligada escena de sexe que tantes vegades sobra al cinema espanyol.