Blogia
barbany.tk

Quan els premis inflen una pel·lícula simpàtica

Quan els premis inflen una pel·lícula simpàtica ENTRE COPAS (SIDEWAYS), EUA-2004. Direcció: Alexander Payne. Intèrprets: Paul Giamatti (Miles Raymond), Thomas Haden Church (Jack Lopate), Sandra Oh (Stephanie), Virginia Madsen (Maya). Guió: Alexander Payne y Jim Taylor; basat en la novel·la de Rex Pickett. Música: Rolfe Kent. Duració: 123 min. Web: http://www.fox.es/entrecopas/ i http://www2.foxsearchlight.com/sideways/

Com cada any, una pel·lícula d’esperit independent, allunyada de les grans produccions, esdevé la sorpresa de l’any i es col·loca a la recta fina dels Oscars. I una vegada més, cal mirar amb lupa la justícia dels premis que atorga l’acadèmia de Hollywood. Entre copas (Sideways), d’Alexander Payne, s’ha endut finalment un dels cinc Oscars als que optava, pel millor guió adaptat, que el mateix Payne ha escrit juntament amb Jim Taylor a partir de la novel·la de Rex Pickett. I és evident que la pluja de premis i nominacions ha convertit aquesta senzilla pel·lícula en un inesperat èxit de crítica i públic. Però n’hi ha per tant?
Deixant de banda els premis i els odiosos subtítols a cartell de l’estil “La millor pel·lícula de l’any", la veritat és que, d’entrada, la filmografia d’Alexander Payne (recordeu Election i A propósito de Schmidt) és una bona referència per comprar una entrada amb garanties. I un cop vista podem afirmar que Entre copas és una pel·lícula simpàtica, amb un bon guió i uns actors esplèndids. ¿Però quantes pel·lícules igual o millors que aquesta s’estrenen cada any i passen totalment desapercebudes? Entre copas pateix el fenòmen de sorpresa de l’any, que si bé permet als seus productors recuperar amb escreix la inversió, també genera unes expectatives massa elevades que no satisfaran a tothom. En definitiva, s’ha inflat molt el globus i potser no hi ha tant aire com diuen.

Entre copas és una peculiar road movie on dos amics en plena crisi dels trenta realitzen un viatge d’una setmana per les vinyes de Santa Inés (California) per acomiadar la solteria d’un d’ells. El xoc de personalitats oposades però complementàries dels dos protagonistes és un dels principals atractius de la història. Miles (esplèndid Paul Giamatti, cal seguir de prop la pista d’aquest monstre...) és un professor etern aspirant a escriptor, tímid, reservat, pessimista i depressiu des del seu divorci, del que ja fa dos anys. Només es sent segur quan parla de vins, la seva gran passió. Jack (Thomas Haden Church), un antic company de la universitat, és un actor fracassat a qui agrada viure el moment i odia la idea del compromís. El que es presenta com la darrera setmana de llibertat es convertirà en un necessari viatge interior on aprendran a acceptar el que els ha tocat viure.

El problema d’Entre copas és la seva irregularitat. El guió combina escenes brillants, com la conversa entre Maya (fantàstica Virginia Madsen) i Miles on els vins esdevenen la metàfora de les seves vides, amb estones feixugues, allargades sense massa sentit, que només s’entenen si el seu objectiu és transmetre l’avorriment i pessimisme dels protagonistes. Per tant, una recomanació per gaudir Entre copas: aneu-la a veure sense esperar res i tasteu-la sense presses.

Atenció també a la música, repetitiva però molt adient, i a la pàgina web en anglès, on podeu trobar enllaços de la ruta Sideways per les vinyes de California. I és que els americans són els reis del marqueting...fins i tot amb les pel·lícules “independents”.bk"

0 comentarios