Simplement...Norah

Concert de Norah Jones. Auditori de Barcelona. 6 de juny de 2004. 21.30Entrades esgotades

Els puristes del jazz critiquen Norah Jones perquè ha esdevingut, amb tan sols dos treballs, ser una artista comercial. Què fàcil és criticar l’èxit quan no és el propi.

Els qui creuen que tots els músics han d’estripar les orelles afirmen que és massa tova. I jo em pregunto: perquè sempre s’ha de posar cara de patir i portar la cara pintada com un fantasma. D’acord la vida és dura, però també hi ha coses maques sobre les que poder fer cançons.
A la Vanguardia de diumenge llegeixo que Norah Jones no és talentosa amb el piano ni té una veu espectacular. I em pregunto
Acostumats a Britneys i Beyonces que segurament no serien ningú si no ensenyessin cuixa, sorprèn agradablement trobar una artista reservada, poc donada a sortir a les revistes, que ha aconseguit que li deixin fer el que millor fa: tocar el piano i cantar.

Amb les entrades esgotades des de febrer, Norah Jones va trobar-se diumenge amb el públic de Barcelona. Sense aglomeracions, el públic va agafar els seus llocs...(continuarà...)