Emocionant, sincera...i divertida!

MAR ADENTRO. Espanya, 2004. Direcció: Alejandro Amenábar Repartiment: Javier Bardem (Ramón Sampedro), Belén Rueda (Julia), Lola Dueñas (Rosa), Mabel Rivera (Manuela), Celso Bugallo (José), Clara Segura (Gené), Joan Dalmau (Joaquín), Alberto Jiménez (Germán), Tamar Novas (Javi), Francesc Garrido (Marc). Durada: 110 min. Web: www.mar-adentro.com

És possible reviure la història d'algú que desitja morir i sortir del cinema amb un somriure? Només cal apropar-se al cinema i, fugint d'una campanya de promoció un pèl agobiant, endinsar-se a Mar adentro, la nova pel·lícula d'Alejandro Amenábar. El director realitza un espectacular canvi de registre, s'allunya del suspens dels seus tres anteriors tres films i supera la prova amb nota. Mar adentro retrata, entre la ficció i la realitat, l'experiència del tetraplègic gallec Ramon Sampedro, que durant prop de trenta anys va trobar el sentit de la seva vida en la recerca de la mort.

Poques són les coses a criticar en una pel·lícula equilibrada i gairebé perfecte. A banda de la innegable capacitat narradora d'Amenábar (la pel·lícula pràcticament no surt de l'habitació de Ramon Sampedro i la concentració d'emocions no embafa ni encalla les gairebé dues hores de durada) el gran treball de tots els actors fa creïbles cadascuna de les seqüències. La interpretació de Javier Bardem, difícil tant tècnicament com a nivell d'emocions, és excel·lent. Ben aviat t'oblides del gran actor què hi ha al darrera i simplement veus a Ramon Sampedro. L'acompanyen en el seu convençut viatge cap a la mort una colla d'actors fantàstics, entre els que destaquen Lola Dueñas, Mabel Rivera i Joan Dalmau.

La concentració en el retrat de les relacions, però, afecta al inevitable discurs moral, segurament el punt més feble d'un guió magistral. Seria injust criticar la pel·lícula per ser pro- eutanàsia, perquè Mar adentro explica la història de Ramon Sampedro, i Sampedro volia morir. Però Amenábar no dubta a retratar de manera tramposa i caricaturesca a un capellà tetraplègic (un sorprenentment pèssim Josep Maria Pou) i de presentar fugaç i tètricament als jutges d'un procés legal clau en la vida de Sampedro.

Atenció també al gran treball fotogràfic de Javier Aguirresarobe, clau en les escenes més oníriques de la pel·lícula, i a la música que el propi Amenábar, cineasta complet, ha composat amb la col·laboració de Carlos Nuñez i Luz Casal.