Plaer visual, Embolic argumental

LARGO DOMINGO DE NOVIAZGO (Un long dimanche de fiançailles). França, 2004. Direcció: Jean-Pierre Jeunet. Intèrprets: Audrey Tautou (Mathilde), Gaspard Ulliel (Manech), Jean-Pierre Becker (Tinent Esperanza), Dominique Bettenfeld (Ange Bassignano), Clovis Cornillac (Benoît Notre Dame), Marion Cotillard (Tina Lombardi), Jean-Pierre Darroussin (Benjamín Gordes), Julie Depardieu (Véronique Passavant), Jean-Claude Dreyfus (Comandant Lavrouye), André Dussollier (Rouvières). Guió: Jean-Pierre Jeunet y Guillaume Laurant; basat en la novela de Sébastien Japrisot. Música: Angelo Badalamenti. Fotografia: Bruno Delbonnel. Duració: 134 min. Web: www.largodomingodenoviazgo.com

Després de l’èxit espectacular de l’encantadora Amèlie, sóm molts els que esperàvem amb ànsia la nova col·laboració entre el director francès Jean Pierre Jeunet i Audrey Tatou. Largo Domingo de noviazgo és una romàntica història d’amor a la Primera Guerra Mundial, que Jeunet explica amb el seu habitual imaginari visual. Mathilde, la protagonista, assegura rebre els batecs de Manech, el seu enamorat, com si fos un telègraf, malgrat tot indica que ha estat abatut a la gran guerra. Amb una esperança sense límits Mathilde inicia una investigació per trobar-lo.
El primer consell per gaudir de Largo domingo de noviazgo és tenir paciència. El guió de Guillaume Laurant i el propi Jeunet a partir de la novel·la homònima de Sébastien Japrisot no es caracteritza precisament per la claredat i és molt fàcil fer-se un embolic amb la investigació que Mathilde porta a terme per cercar el seu xicot. Per tant, és recomanable centrar-se en altres aspectes més si es volen aguantar les seves dues llargues hores.
En primer lloc cal destacar el treball d’Audrey Tatou. La seva interpretació no és la millor de la pel·lícula (Jodie Foster, en un petit però intents paper, o Dominique Pinon i Chantal Neuwirth, els tiets de Mathilde, són molt més creïbles i divertits), però costa imaginar una altra actriu en un paper més tràgic però tant romàntic com el d’Amèlie. Jeunet sap captar com ningú la bellesa i l’encant de Tatou i tots i cadascun dels plans on apareix la protagonista esdevenen meravelloses postals.
I és precisament la bellesa visual l’aspecte més destacat d’un film amb el clar segell artístic de Jeunet. El director francès sap molt bé què i com vol mostrar a cada fotograma i, gràcies al generós pressupost de la productora nord-americana Warner Bros ha elaborat una pel·lícula luxosa en els detalls i extremadament bonica. L’imaginatiu estil visual de Jeunet ja no sorprèn, però segueix fascinant, ajudat un cop més per la fotografia de Bruno Delbonnel, d’uns adequats tons pastel.
Un altre dels punts forts de Largo domingo de noviazgo es la magnífica banda sonora d’Angelo Badalamenti, habitual col·laborador de David Lynch, i que aquí ofereix una partitura tant intensa com de costum però més èpica i menys torbadora. La primera col·laboració entre Jeunet i Badalamenti ha demostrat que el particular món visual del director francès es fusiona perfectament amb les màgiques melodies del compositor de la banda sonora de Twin Peaks. Atenció també als necessàris i genials gags humorístics, especialment el del carter.
Una pel·lícula bonica, que no aconsegueix atrapar l’espectador malgrat intentar recuperar la màgia de la insuperable Amèlie.