Imaginació infantil entre guerra i guerra

LAS TORTUGAS TAMBIÉN VUELAN (Turtles can fly) (Lakposhtha hâm parvaz mikonand) Iran i Irak,2004. Direcció y guió: Bahman Ghobadi. Interpretación: Avaz Latif (Agrin), Soran Ebrahim (Kak), Hiresh Feysal Rahman (Hangao), Saddam Hossein Feysal (Pasheo), Abdol Rahman Karim (Rega), Ajil Zibari (Shirko). Música: Hossein Ali Zadeh. Fotografia: Shahryar Assadi. Durada: 95 min. Web: www.bahmanghobadi.com

No us deixeu enganyar per un títol aparentment infantil. La pel·lícula guanyadora de la darrera edició del festival de cinema de San Sebastián, del de l’iraní Bahman Ghobadi, és un duríssim relat sobre la quotidianitat d’un grup d’infants orfes que malviuen al Kurdistà iraquí recollint i venent mines anti-persona.

Las tortugas también vuelan s’ha d’entendre i veure més enllà de la frivolitat habitual a les sales de cinema. El seu director ha demostrat la seva innegable habilitat per transformar en bellíssimes imatges la vida en un camp de refugiats, però la pel·lícula és també un projecte personalíssim on apareix part de la seva pròpia experiència.

Tot i que Las tortugas también vuelan no és un documental, saber que els protagonistes no són actors, que les seves seqüeles físiques (amputacions, ceguesa,...) no són cap truc digital i que les ferides psicològiques no s’allunyen gaire de la realitat condiciona, i molt, el visionat. L’efectiva combinació de realitat i ficció es trasllada a la pantalla amb una sensibilitat i mirada poc habituals. Aquí Bush, Saddam i els soldats “salvadors” dels Estats Units són un personatge secundari i els protagonistes són els infants i la seva inesgotable capacitat infantil per construir un món propi enmig de la realitat més dura. Tots sabem que els infants són les primeres víctimes de qualsevol conflicte, però per a les càmeres de televisió mai existeixen; s’entén doncs que el valor documental de la pel·lícula no és gratuït. I enmig del drama algunes meravelloses escenes aporten un sentit de l’humor humà i necessari, com el pla inicial en el que els habitants del poble
intenten desesperadament que les seves antenes portin alguna notícia des de l’aire, o en l’irònica visita d’uns helicòpters nord-americans que llencen fulletons amb el missatge “convertirem el vostre país en un paradís”.

Un darrer detall, important de conèixer pels qui ja hagin vist la pel·lícula. Després de l’èxit de la pel·lícula, el nen cec, Saddam Hossein Feysal, ha estat operat i s’ha pogut veure ell mateix a la pantalla; Avaz Latif, la noia protagonista, és actualment locutora a la televisió kurda; Soran Ebrahim, Satélite, es prepara per ser cineasta amb l’ajuda del director; i Hiresh Feysal Rahman està a punt de rebre unes protesis de braços amb la condició que torni a estudiar.