Perfecció sense ànima
COLLATERAL EUA, 2004. Direcció: Michael Mann Repartiment: Tom Cruise, Jaime Foxx, Jada Pinkett Smith, Mark Ruffalo. Guió: Stuart Beattie. Fotografia: Dion Beebe i Paul Cameron. Música: James Newton Howard. Durada: 120 min. Web: nullwww.collateral-themovie.com
Aquest és un gran any pel thriller. Després de la magnífica segona part de les aventures de Jason Bourne arriba la darrera pel·lícula de Michael Mann (El último mohicano, Heat, El dilema, Ali), un dels directors més competents del Hollywood actual. Collateral es ven com la primera pel·lícula on el cotitzat Tom Cruise interpreta per primera vegada el dolent de la pel·lícula. Però no us deixeu enganyar pel cartell de la pel·lícula, perquè Collateral té molts altres punts interessants a banda del canvi de registre de Cruise. Largument és simple, però el resultat notable. Un assassí a sou segresta un taxista perquè lacompanyi durant una nit en la qual ha matar cinc desconeguts.
Si un dissecciona el film de Michael Mann i nanalitza el paper dels actors, la música, la posada en escena, el montatge o la fotografia costa molt trobar-hi defectes. Possiblement és una daquelles pel·lícules que necessiten ser vistes més duna vegada per copsar-la en la seva plenitud. Però alguna cosa falla perquè quan un surt del cinema té la sensació dhaver vist una bona pel·lícula, però no una pel·lícula excel·lent.
On millor funciona Collateral és en el retrat duna ciutat de los Angeles que a la nit es converteix en lescenari dassassins, mafiosos i daltres depredadors. El magnífic treball de Dion Beebe i Paul Cameron crea una atmosfera angoixant des del primer minut. Des dels primers fotogrames, i sobreotot des de la trobada de lassassí a sou Vincent (sorprenent i creïble Cruise) i el taxista Max (lactor revel·lació de la pel·lícula), tot funciona com un engranatge perfecte. Lacció, freda i contundent, és un altre dels aspectes més ben treballats per Mann a Collateral. La violència seca i eficaç de lassassí Vincent recorda la de latormentat Matt Damon a El mito de Bourne. A banda de lhorrorosa caracterització de Cruise amb el pel canós, és dagraïr que lactor, límitat però amb una gran vista a lhora descollir projectes interessants, posi tots els seus esforcos en fer creïble lassasí Vincent.
Però una pel·lícula no es construeix tant sols amb estil i eficàcia narrativa. I darrera el perfecte esquelet de Collateral hi ha un argument massa simple que Mann intenta omplir amb diàlegs que pretenen ser morals i filosòfics, però no acaben dencaixar. Els personatges, antagònics però amb molt en comú, diuen molt més amb la mirada que amb les paraules. La part final del film és, malgrat la magnífica seqüència al metro, plena de tòpics i massa previsible.
Aquest és un gran any pel thriller. Després de la magnífica segona part de les aventures de Jason Bourne arriba la darrera pel·lícula de Michael Mann (El último mohicano, Heat, El dilema, Ali), un dels directors més competents del Hollywood actual. Collateral es ven com la primera pel·lícula on el cotitzat Tom Cruise interpreta per primera vegada el dolent de la pel·lícula. Però no us deixeu enganyar pel cartell de la pel·lícula, perquè Collateral té molts altres punts interessants a banda del canvi de registre de Cruise. Largument és simple, però el resultat notable. Un assassí a sou segresta un taxista perquè lacompanyi durant una nit en la qual ha matar cinc desconeguts.
Si un dissecciona el film de Michael Mann i nanalitza el paper dels actors, la música, la posada en escena, el montatge o la fotografia costa molt trobar-hi defectes. Possiblement és una daquelles pel·lícules que necessiten ser vistes més duna vegada per copsar-la en la seva plenitud. Però alguna cosa falla perquè quan un surt del cinema té la sensació dhaver vist una bona pel·lícula, però no una pel·lícula excel·lent.
On millor funciona Collateral és en el retrat duna ciutat de los Angeles que a la nit es converteix en lescenari dassassins, mafiosos i daltres depredadors. El magnífic treball de Dion Beebe i Paul Cameron crea una atmosfera angoixant des del primer minut. Des dels primers fotogrames, i sobreotot des de la trobada de lassassí a sou Vincent (sorprenent i creïble Cruise) i el taxista Max (lactor revel·lació de la pel·lícula), tot funciona com un engranatge perfecte. Lacció, freda i contundent, és un altre dels aspectes més ben treballats per Mann a Collateral. La violència seca i eficaç de lassassí Vincent recorda la de latormentat Matt Damon a El mito de Bourne. A banda de lhorrorosa caracterització de Cruise amb el pel canós, és dagraïr que lactor, límitat però amb una gran vista a lhora descollir projectes interessants, posi tots els seus esforcos en fer creïble lassasí Vincent.
Però una pel·lícula no es construeix tant sols amb estil i eficàcia narrativa. I darrera el perfecte esquelet de Collateral hi ha un argument massa simple que Mann intenta omplir amb diàlegs que pretenen ser morals i filosòfics, però no acaben dencaixar. Els personatges, antagònics però amb molt en comú, diuen molt més amb la mirada que amb les paraules. La part final del film és, malgrat la magnífica seqüència al metro, plena de tòpics i massa previsible.
0 comentarios